Inauguro esta entrada para ir perfilando lo de la calçotada en Tamarite. Se que queda 15 días, pero cuando nos demos cuenta estamos encima...
En principio en la torre del "pistolero" Pociello, si él no dice lo contrario, claro. ¿Va bien la fecha? Comentamos con el Cami incluso de montar un equipillo de música y hacer un poco de guateque de sobremesa, en principio tranquilillo, pero si desemboca en mini-rave, será por inercia y no por planificación ;)
Poco más el resto de cosas se puede organizar el mismo finde.
Au salut i força!
PD: (escric en castellà per seguir la tònica de la crònica de cierco). La tònica de la crònica? Y el beefeater? Que quedi clar que aquest blog es trilingüe.
sábado 23 de febrero de 2008
jueves 21 de febrero de 2008
F.C. Quinta Planta - Unión
Partit que s'esperava amb ganes, ja que la Unión va ser l'equip que va quedar lider de la segona divisió, i no va perdre ningún partit. L'últim enfrontament Quinta Planta - Unión es va resoldre amb taules, i amb un jugador de cada equip expulsat (Gerard Molina per part de Quinta Planta).
El partit comença com sempre, a les 19:30, l'escenari no es l'idoni, ja que es toca jugar al camp de baix, que no sabem exactament pq, però no es agrada. Com va sent habitual als últims partits, vam començar jugant 6 (Quinta Planta) contra 7 (Unión). Quinta Planta comença el partit amb un defensa, dos carrileros, un mig i un delanter (remarcar que el nostre delanter Alberto Pociello va quedar pixixi de segona. Diu que pagara una ronda a tot l'equip agradesquen que li haguem fet pixixi). Inesperadament Quinta Planta s'adelanta en el marcador. Vist que teniem el marcador a favor i que som un menys, es tanquem a darrera i la Unión comença a atacar de seguint. Comencem a fer faltes, que vam fer que el partit es trenques. De sobte apareix el septim jugador, corrent per la banda apareix l'uri, que potser mai s'havia canviat tan rapit. Aleshores es quan l'arbrit diu la frase celebre: "Se abre la veda, podeis pegaros todo lo que querais" (no fare comentaris al respecte). També descatar un parell de parades del nostre porter que fan que arribem al descans amb el marcador a favor. Un altre problema afegit, Juana te mal al tormell, no sap si podra aguantar tot el partit.
Comencem la segona part, de sobte, veiem que arriba isaac, bé, ja som 8, aquest partit el tenim que ganar. Un altra gran jugada de Fragüet i Eloi fa el 2-0. ueueueu. Sabem que encara no esta ganat, per això seguim apretant, Isaac torna a pujar la banda com si tingues 16 anys, centra i arriba el 3-0 per part de Juana. Sembla que ja ho tenim, ens relaxem, i ens fan el 3-1 en un despite defensiu. Bueno, no passa res, seguim jugant. Mans del porter fora de l'area, sisena falta, doble penalti, xutar un (no fare comentaris respecte ell) i arriba el 3-2, merda, sembla que al final patirem.
De cop, quan sembla que demanariem l'hora, Isaac, no recordo ben be com, marca el 4-2, un parell més de minutets jugant, i l'arbrit pita el final, uff, hem patit però hem guanyat.
Foto d'equip, dutxa, cerveceta i a veure el Barça en un camp de nabos, mare meva.
au, primera cronica de l'ekip, i que no sigui l'unica.
El partit comença com sempre, a les 19:30, l'escenari no es l'idoni, ja que es toca jugar al camp de baix, que no sabem exactament pq, però no es agrada. Com va sent habitual als últims partits, vam començar jugant 6 (Quinta Planta) contra 7 (Unión). Quinta Planta comença el partit amb un defensa, dos carrileros, un mig i un delanter (remarcar que el nostre delanter Alberto Pociello va quedar pixixi de segona. Diu que pagara una ronda a tot l'equip agradesquen que li haguem fet pixixi). Inesperadament Quinta Planta s'adelanta en el marcador. Vist que teniem el marcador a favor i que som un menys, es tanquem a darrera i la Unión comença a atacar de seguint. Comencem a fer faltes, que vam fer que el partit es trenques. De sobte apareix el septim jugador, corrent per la banda apareix l'uri, que potser mai s'havia canviat tan rapit. Aleshores es quan l'arbrit diu la frase celebre: "Se abre la veda, podeis pegaros todo lo que querais" (no fare comentaris al respecte). També descatar un parell de parades del nostre porter que fan que arribem al descans amb el marcador a favor. Un altre problema afegit, Juana te mal al tormell, no sap si podra aguantar tot el partit.
Comencem la segona part, de sobte, veiem que arriba isaac, bé, ja som 8, aquest partit el tenim que ganar. Un altra gran jugada de Fragüet i Eloi fa el 2-0. ueueueu. Sabem que encara no esta ganat, per això seguim apretant, Isaac torna a pujar la banda com si tingues 16 anys, centra i arriba el 3-0 per part de Juana. Sembla que ja ho tenim, ens relaxem, i ens fan el 3-1 en un despite defensiu. Bueno, no passa res, seguim jugant. Mans del porter fora de l'area, sisena falta, doble penalti, xutar un (no fare comentaris respecte ell) i arriba el 3-2, merda, sembla que al final patirem.
De cop, quan sembla que demanariem l'hora, Isaac, no recordo ben be com, marca el 4-2, un parell més de minutets jugant, i l'arbrit pita el final, uff, hem patit però hem guanyat.
Foto d'equip, dutxa, cerveceta i a veure el Barça en un camp de nabos, mare meva.
au, primera cronica de l'ekip, i que no sigui l'unica.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
